 |
| Casa Milà |
 |
| Casa Batlló |
 |
| Casa Lleó Morera |
 |
| Casa Amatller |
El Passeig de Gràcia és l’avinguda principal de Barcelona.
El passeig està situat a la part central de la ciutat, l’Eixample, i connecta la Plaça de Catalunya al sud amb el carrer Major de Gràcia al nord.
L’antic Camí de Jesús, de tipus rural, amb horts a banda i banda, era la via principal per anar de la població de Gràcia (municipi independent fins a l’any 1897), fins a la ciutat de Barcelona, per on s’entrava a través del Portal de l’Àngel. El primer projecte d’urbanització, ideat per l’ajuntament de la ciutat (1821), va ser obra de Ramon Plana, que va haver d'aturar les obres de seguida a causa de les epidèmies que assolaven Barcelona en aquella època.
El 1824 el projecte va ser pres pel capità general de Catalunya Francisco Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado. El nou passeig inaugurat el 1827 tenia 42 metres d’ample i va ser el lloc favorit de l’aristocràcia per exhibir les seves habilitats en l’art de muntar a cavall i els seus cotxes luxosos. Per aquesta època, el passeig era un dels llocs d’esbarjo més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres.
Aquest passeig havia de ser un eix determinant en el procés d’instauració del projecte de l’Eixample d’Ildefons Cerdà, entre els anys 1860-1890. Al voltant del passeig es va definir un nucli residencial de baixa densitat constituït en gran part per edificis unifamiliars. A la dècada dels noranta del segle XIX, el sector de la ciutat va anar adquirint un protagonisme comercial, que va fer que s’anessin substituint les cases aïllades amb jardí per edificis de pisos.
 |
| Casa Batlló |
Finalment, entre 1900 i 1914, el Passeig de Gràcia es va consolidar com el principal centre residencial burgès amb l’aportació creativa dels arquitectes modernistes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, etc. Van edificar cases com la Casa Milà, la Casa Batlló, la Casa Lleó Morera o la Casa Amatller.
Caminar pel Passeig de Gràcia és passejar pel Modernisme i la Barcelona de 1900.
Alguns edificis
La Casa Pascual i Pons (núm. 2-4), d’Enric Sagnier (1890-1891), d’estil modernista neogòtic.
La Casa Lleó Morera (núm. 35), de Lluís Domènech i Montaner (1902-1906), d’estil modernista.
La Casa Amatller (núm. 41), de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900), d’estil modernista neogòtic.
La Casa Batlló (núm. 43), d’Antoni Gaudí, d’estil modernista (1904-1906).
La Casa de la Vídua Marfà (núm. 66), de Manuel Comas i Thos (1901-1905), d’estil modernista neogòtic.
La Casa Milà o “la Pedrera” (núm. 92), d’Antoni Gaudí (1905-1910), d’estil modernista.
La Casa Ramon Casas (núm. 96), d’Antoni Rovira i Rabassa (1898-1899), d’estil modernista.
La Casa Bonaventura Ferrer (núm. 113), de Pere Falqués i Urpí (1905-1906), d’estil modernista.
La Casa Fuster (núm. 132), de Josep Puig i Cadafalch (1908-1911), d’estil modernista.
